Hi ha una conversa que es repeteix en gairebé totes les auditories. Algú ensenya un dashboard, assenyala una xifra i diu: «això no pot ser». I té raó. Però el problema gairebé mai és on el busquen.

No és GA4. No és el gestor d’etiquetes. No és que l’atribució de Google menteixi. El problema és que ningú va escriure mai què s’anava a mesurar, amb quin nom i per què.

Què és un pla de mesurament

Un document avorrit, curt i decisiu. Respon a quatre preguntes per a cada cosa que vulguis saber:

  1. Quina acció de l’usuari importa. No «visites»: omplir el formulari de pressupost, descarregar el comparatiu, començar la prova.
  2. Com es diu aquest esdeveniment. Un nom, només un, escrit. generate_lead, no lead, Lead, form_submit_2 i contacte_ok convivint perquè els van implementar tres persones diferents en tres moments diferents.
  3. Quins paràmetres porta. D’on va venir, de quin formulari, de quina pàgina. Sense això l’esdeveniment et diu que alguna cosa ha passat, però no on ni gràcies a què.
  4. Qui el mira i per decidir què. Si ningú canviarà res en funció d’aquesta dada, no la mesuris. Afegeix soroll i cost de manteniment.

Això és tot. Cap en un full de càlcul. I és la diferència entre un panell que es fa servir i un que s’obre el primer dilluns de cada mes per confirmar que ningú l’entén.

Com es nota que falta

Els símptomes són força reconeixibles:

Les xifres no quadren entre eines. El CRM diu 40 leads, GA4 diu 62, la plataforma d’anuncis diu 91. Cap menteix: cadascuna compta una cosa diferent perquè ningú va definir què és un lead. Fins que no existeixi aquesta definició escrita, la discussió no es resol, es repeteix.

Esdeveniments amb noms inconsistents. El clàssic. Cada implementació hi afegeix el seu criteri i al cap de dos anys l’informe necessita un traductor.

Es mesura tot i no es decideix res. Quaranta esdeveniments actius, tres que algú mira. Els altres trenta-set costen manteniment i embruten la lectura.

Ningú sap què ha passat quan alguna cosa es trenca. Es canvia la web, un esdeveniment deixa de disparar-se i es descobreix sis setmanes després, en veure una caiguda estranya en un informe.

Per on començar si no el tens

Sense drama i sense refer-ho tot:

Comença per la decisió, no per l’esdeveniment. Escriu les cinc preguntes que la direcció fa de debò cada trimestre. «D’on surten els clients que tanquen?», «quin contingut influeix en les oportunitats?», «quant ens costa una oportunitat per canal?». Tot el que no ajudi a respondre alguna d’aquestes cinc és opcional.

Acorda què és una conversió amb vendes. És la conversa incòmoda i la que més valor té. Si màrqueting compta formularis i vendes compta reunions celebrades, els informes no coincidiran mai, i la culpa no la té l’eina.

Anomena els esdeveniments amb una convenció i escriu-la. Tant és quina triïs mentre en sigui una i estigui documentada.

Verifica el que ja tens abans d’afegir res. Una estona comprovant què es dispara de debò sol trobar més problemes que un mes de configuració nova.

Posa la definició al costat del número. Al mateix dashboard. Si una dada necessita que algú l’expliqui en una reunió, el dashboard està incomplet.

On entra la IA aquí

En el que és pesat, no en el que és important. Rastrejar quins esdeveniments es disparen de debò a cada plantilla de pàgina, comparar la implementació contra el document, detectar el dia que alguna cosa deixa d’arribar, redactar la lectura mensual de l’informe. Tot això és feina repetible i verificable, i fer-ho a mà és la raó per la qual gairebé ningú ho fa de manera contínua.

El que no es delega és l’acord. Què compta com a conversió, què es prioritza i què s’ignora continua sent una decisió de negoci. Un model pot preparar-te la proposta; signar-la és cosa teva.

I sí: aquest és el mateix entregable que venem al servei d’analítica. L’apliquem primer a casa nostra, que és el mínim exigible per poder recomanar-lo.