Pàgines «alternatives a» en un SaaS B2B: com fer-les sense perdre credibilitat
Com fer pàgines de comparativa i «alternatives a» en un SaaS B2B: intenció, estructura, proves i el que exigeix la llei espanyola de la comparació.
Una pàgina «alternatives a [competidor]» només funciona si qui la llegeix se’n refia. I se’n refia quan la pàgina fa una cosa que gairebé cap pàgina no fa: reconeix per a qui no ets la millor opció. Si la conclusió de cada fila és que el teu producte guanya, el lector entén que està llegint publicitat i torna a buscar una opinió que no vingui de tu.
A Espanya hi ha un segon motiu per escriure-la bé: la comparació amb un competidor està regulada. L’article 10 de la Llei 3/1991, de Competència Deslleial, exigeix que sigui objectiva i que compari característiques verificables. El que fa creïble la pàgina i el que la fa defensable és, a la pràctica, el mateix: dades comprovables, amb data i amb font.
«X vs Y» i «alternatives a X»: dues intencions diferents
Qui cerca «X vs Y» ja ha reduït la llista a dues opcions i vol un veredicte. Qui cerca «alternatives a X» sol estar descontent amb X, o l’està avaluant i vol veure què més hi ha. Són dos lectors diferents i demanen dues pàgines diferents: una comparació cara a cara i una llista raonada d’opcions.
La diferència canvia l’estructura:
| «X vs Y» | «Alternatives a X» | |
|---|---|---|
| Qui cerca | Algú que dubta entre dos | Algú que vol sortir d’X o ampliar opcions |
| Què espera | Una comparació punt per punt | Diverses opcions i per a qui és cadascuna |
| Què el convenç | Una taula honesta i un «tria X si…» | Entendre per què la gent deixa X i què guanya amb cada sortida |
| Error típic | Una taula en què tu guanyes totes les files | Una llista en què només hi surts tu |
A la pàgina d’alternatives pots incloure opcions que no són competidors directes, com continuar amb l’eina actual o resoldre-ho amb un full de càlcul. Això, que sembla regalar terreny, és el que més credibilitat dona: demostra que entens el problema del lector i no només el teu catàleg.
Què diu la llei espanyola de la comparació
L’article 10 de la Llei de Competència Deslleial permet la comparació amb un competidor, anomenat o al·ludit, si compleix uns requisits: comparar productes que serveixen per al mateix, fer-ho de manera objectiva sobre característiques verificables i no enganyar, denigrar ni aprofitar-se de la reputació de l’altre. Això no és assessorament jurídic; valida-ho amb el teu advocat.
El text comença així (citem l’original en castellà): «La comparación pública, incluida la publicidad comparativa, mediante una alusión explícita o implícita a un competidor estará permitida si cumple los siguientes requisitos». Dos d’aquests requisits afecten directament com s’escriu la pàgina:
- Lletra b): «La comparación se realizará de modo objetivo entre una o más características esenciales, pertinentes, verificables y representativas de los bienes o servicios, entre las cuales podrá incluirse el precio.»
- Lletra e): la comparació no pot contravenir el que estableixen altres articles de la llei «en materia de actos de engaño, denigración y explotación de la reputación ajena».
Traduït a decisions de redacció, la nostra lectura (que el teu advocat ha de confirmar per al teu cas) és aquesta:
- Compara coses que el comprador pot comprovar: si té una funció, quines integracions publica, com es factura. No comparis adjectius («més intuïtiu», «millor suport»).
- Cada dada sobre el competidor, amb la seva font i la seva data. Si l’has treta de la seva pàgina de preus el 2 de desembre, digues-ho.
- Res d’acudits, captures manipulades ni «l’altre és per a empreses que no es prenen seriosament la seva operació». Això és denigrar, i a més resta credibilitat.
- No facis servir el seu logotip com si fos teu ni insinuïs que hi ha una relació entre les dues empreses.
L’estructura de la pàgina
Una pàgina de comparació creïble té quatre blocs: per a qui és cada opció, una taula de característiques verificables amb data, quan et convé triar l’altre i com migrar si decideixes canviar. L’ordre importa: primer l’encaix, després les dades, al final l’acció.
1. Per a qui és cadascun. Dues o tres frases per opció, sense adjectius. Per exemple (empresa i producte inventats): «El full de càlcul encaixa si tens menys de 15 persones en torns i una sola persona els organitza. La nostra eina encaixa si tens diversos centres, canvis de torn diaris i necessites que l’empleat els vegi al mòbil».
2. La taula. Files amb característiques que el lector reconeix com a importants, una columna per opció i una nota amb la data de la comprovació. Inclou-hi almenys una fila en què no guanyis.
3. Quan triar l’altre. És el bloc que gairebé ningú no escriu i el que més confiança dona. Si el competidor és millor per a equips molt petits o té una integració que tu no tens, digues-ho.
4. Com migrar. Què s’exporta, quant triga, què es perd i qui ajuda. A qui busca alternatives li preocupa més el canvi que el producte.
Un esquelet d’exemple, per a un SaaS fictici de gestió de torns davant del full de càlcul:
| Característica | Full de càlcul | La nostra eina (exemple) |
|---|---|---|
| Cost de llicència | Ja el tens | Per empleat i mes (preu publicat a la web) |
| Avís a l’empleat quan li canvia el torn | Manual | Automàtic, al mòbil |
| Diversos centres a la mateixa vista | Possible, amb feina | Sí |
| Corba d’aprenentatge | Cap | Una sessió de formació |
| Funciona sense connexió | Sí | No |
Exemple inventat: ni l’empresa ni les característiques corresponen a cap producte real. Fixa’t en les dues últimes files: són les que fan creïbles les tres primeres.
Les proves que la fan creïble
Una afirmació sense prova en una pàgina de comparació es llegeix com a publicitat. Les proves que funcionen són captures pròpies datades, mesuraments que el lector podria repetir i un enllaç a la font de cada dada del competidor. Google demana una cosa molt semblant a qui escriu ressenyes de productes, i el criteri serveix aquí per analogia.
A la seva guia «Write high quality reviews», Google recomana «Explain what sets something apart from its competitors.» i «Cover comparable things to consider, or explain which might be best for certain uses or circumstances.» També demana aportar evidències de l’experiència pròpia: «Provide evidence such as visuals, audio, or other links of your own experience». La guia està pensada per a ressenyes, no per a pàgines de comparació d’un fabricant; la citem perquè descriu bé el que fa creïble qualsevol comparativa.
A la pràctica, per a un SaaS B2B:
- Captures pròpies de la funció que compares, amb data, al teu producte i, si és públic, al del competidor.
- Mesuraments repetibles. «Importar 500 empleats des d’un CSV: 4 minuts a la nostra prova del 10 de desembre» (exemple inventat) és una prova. «Rapidíssim» no ho és.
- Font de cada dada aliena. Un enllaç a la pàgina de preus o de documentació del competidor, amb la data en què la vas consultar.
- El que diuen els teus clients que en vénen, només amb el seu permís per escrit.
Abans de comparar: el teu posicionament
Una pàgina de comparació no arregla una proposta que no s’entén. Si no tens escrit per a qui ets, contra quina alternativa competeixes i què fas diferent, la taula sortirà plena de files en què tothom diu «sí». Primer el posicionament; després la comparació.
Ho vam veure amb onext, una empresa tecnològica B2B de programari i IA que necessitava que la seva categoria i la seva proposta s’entenguessin. Part de la feina va ser el posicionament i els missatges: què és onext, per a qui i per què. Amb això escrit, qualsevol comparació posterior parteix d’una frase clara sobre la categoria. En aquell període, les seves impressions a Google van passar de 675 a 20.746 al mes (d’octubre del 2025 a octubre del 2026, segons la seva Search Console). Aquesta xifra mesura visibilitat a Google, no l’efecte d’una pàgina concreta.
Si el teu equip no té aquest document, és el primer lliurable de qualsevol feina de posicionament i màrqueting de producte, i és el que llegeix també un assistent d’IA quan algú li pregunta per la teva categoria.
Com la llegeixen els assistents d’IA
Cada cop més compradors de programari pregunten primer a un assistent. Perquè la resposta t’inclogui bé, la pàgina s’ha de poder trossejar: una taula clara, una frase que digui per a qui és cada opció i la teva empresa descrita igual que a la resta de la teva web. Una comparació confusa produeix una resposta confusa.
En una enquesta de G2 a més de 1.000 compradors de programari B2B, publicada l’octubre del 2025, s’hi llegeix: «Half of the buyers said they now start the buying journey in an AI chatbot instead of Google Search.» No és una mostra espanyola i es refereix només a programari, però és exactament el mercat d’un SaaS B2B.
Per a la pàgina de comparació, això vol dir tres coses, que desenvolupem a l’article sobre com escriure contingut que la IA citi:
- La comparació en taula, no en prosa. Un assistent extreu millor files ordenades que quatre paràgrafs de «d’una banda».
- Una frase de veredicte per perfil. «Per a equips de menys de 15 persones, n’hi ha prou amb el full de càlcul» es pot citar sense context.
- La teva empresa descrita sempre igual. El mateix nom de categoria a la pàgina de comparació, a la portada i als teus perfils externs.
I una raó més per escriure-la tu: si l’única comparativa que existeix l’ha escrita el teu competidor, és la que l’assistent tindrà a mà.
Els errors que l’enfonsen
Els tres errors més comuns són denigrar el competidor, publicar dades sense data que caduquen i produir desenes de pàgines gairebé iguals canviant només el nom. Tots tres resten credibilitat davant del lector; el primer, a més, xoca amb la llei, i el tercer és contingut en sèrie que no aporta res a ningú. A sota hi són, amb dos més que veiem sovint.
- Denigrar. Ironies, captures d’errors de l’altre tretes de context, «l’opció per a qui no té pressa». Es llegeix com a inseguretat.
- Dades sense data. El competidor canvia preus i funcions. Una taula de fa un any que ja no és certa és pitjor que no tenir taula.
- Cinquanta pàgines gairebé iguals. «Alternatives a A», «alternatives a B», «alternatives a C», amb el mateix text i un altre nom. Si no tens res específic a dir d’un competidor, no facis la seva pàgina.
- No tenir el bloc de «quan triar l’altre». Sense aquest bloc, la pàgina és un fulletó.
- No comptar amb vendes. Qui perd i guanya operacions contra aquest competidor sap quines objeccions apareixen. Una pàgina escrita sense parlar amb vendes respon a preguntes que ningú no fa.
Per on començar
Demana a vendes els dos o tres competidors contra els quals més competeixes i les tres objeccions que més senten. Escriu primer la pàgina del que més et costa guanyar, amb la taula datada i el bloc de «quan triar l’altre». Revisa-la amb el teu advocat abans de publicar-la i posa’t un recordatori trimestral per actualitzar les dades.
Si tens un SaaS B2B i vols que t’ajudem amb el posicionament i amb les pàgines que més intenció de compra capten, mira com treballem en màrqueting per a SaaS B2B o demana una proposta.
Fonts
Consultades el 2026-11-14.
- Ley 3/1991, de 10 de enero, de Competencia Desleal, article 10 (text consolidat, darrera actualització 2025-12-27): boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1991-628.
- Google Search Central, «Write high quality reviews»: developers.google.com/search/docs/specialty/ecommerce/write-high-quality-reviews.
- G2 (Tim Sanders), «How AI Chat is Rewriting B2B Software Buying», 2025-10-06: learn.g2.com/ai-search-surging-for-b2b-buyers.
Preguntes freqüents
Puc anomenar el meu competidor a la web de la meva empresa?
A Espanya, la comparació pública que al·ludeix a un competidor està permesa si compleix els requisits de l'article 10 de la Llei de Competència Deslleial: mateixes necessitats, característiques essencials, pertinents, verificables i representatives, i sense engany, denigració ni aprofitament de la seva reputació. Això no és assessorament jurídic; valida-ho amb el teu advocat abans de publicar.
Quantes pàgines «alternatives a» convé fer?
Tantes com competidors contra els quals perds o guanyes vendes de debò, que acostumen a ser pocs. Una pàgina per competidor rellevant, escrita amb dades pròpies, val més que cinquanta de gairebé iguals generades en sèrie. Si no saps contra qui competeixes, pregunta-ho a vendes abans d'escriure'n cap.
Què faig si el competidor canvia el preu o les funcions?
Posa data a cada dada de la taula i revisa la pàgina cada trimestre, o abans si vendes detecta un canvi. Si una dada ja no és certa i no la pots comprovar, treu-la: una dada caducada sobre una altra empresa pot fer que la comparació sigui enganyosa i és el primer que fa desconfiar el lector.