Tothom ha vist aquell article. Títol correcte, estructura impecable, cinc apartats amb subtítols simètrics, zero fricció i zero informació. Es llegeix sencer sense aprendre res.

Aquell contingut no és “contingut d’IA”. És contingut sense context. Un redactor júnior sense brief produeix exactament el mateix, només que més a poc a poc.

El genèric té una causa concreta

Un model genera a partir del que li dones. Si li demanes “un article sobre automatització de màrqueting”, et retorna la mitjana estadística de tot el que s’ha escrit sobre automatització de màrqueting. Que és, per definició, el que ja existeix.

Perquè en surti alguna cosa teva, hi ha d’haver alguna cosa teva a l’entrada. I aquest “alguna cosa teva” cal escriure’l abans.

El source of truth: què cal tenir escrit

Quatre documents, i cap és opcional:

Posicionament i categoria. Contra qui competeixes de debò al cap del comprador, no al teu full de càlcul. Què et fa l’elecció òbvia i per a qui explícitament no ets l’opció.

ICP i persones. No un perfil demogràfic: el problema amb què es lleven, el vocabulari amb què el descriuen i el criteri amb què decideixen. Surt d’entrevistes, de converses de venda i de llegir comunitats, no d’una reunió interna.

Guia de veu. Amb exemples del que sí i del que no. “Proper però professional” no és una guia de veu; un paràgraf reescrit de tres maneres amb el veredicte de quina és la vostra, sí.

Proves. Dades pròpies, aprenentatges, xifres que només tu tens. És el que fa que una peça no es pugui copiar i, ja que hi som, el que els models citen.

Amb això muntat, cada peça es produeix contra el document i es valida contra el document. La diferència en el resultat no és subtil.

El cicle de producció, pas a pas

  1. Brief. Quina pregunta respon la peça, per a qui, quina mètrica declara moure i què la faria fallar. Sense brief no hi ha producció; és la regla que més discussions estalvia.
  2. Recerca. L’agent reuneix el material: fonts, dades, el que ja diu el mercat i —això és l’important— on és el buit. És la fase on la IA aporta més, perquè llegeix volums que a mà ningú llegiria.
  3. Producció. Esborrany contra el source of truth i contra el brief. Aquí el volum deixa de ser el coll d’ampolla.
  4. Edició humana. Un editor valida amb la llista de criteris escrita. Corregeix l’angle, treu el farciment, comprova cada dada. Res es publica sense aquesta signatura.
  5. Aprenentatge. Què va funcionar, quina estructura va convertir, quin angle va tenir tracció. Puja al playbook i entra al brief de la peça següent.

La part que gairebé ningú fa: les evals

Si canvies com produeix el sistema —un prompt, una skill, un model— necessites saber si has millorat o empitjorat. Sense un conjunt de casos de prova amb criteris d’acceptació, aquesta pregunta es respon per sensació, i la sensació depèn de qui estigui de guàrdia aquella setmana.

Les evals són el que converteix “produïm amb IA” en un procés auditable en comptes d’una promesa. Són també, sent honestos, el que separa qui s’ho ha pres seriosament de qui ha comprat una subscripció.

Què esperar de manera realista

El motor no arregla un mal posicionament: l’amplifica. Si el missatge no és clar, multiplicar el volum només multiplica el soroll, i a sobre més de pressa.

Per això l’ordre importa: primer context, després producció. És la fase menys vistosa i la que decideix si tota la resta surt teva o surt de qualsevol.